Sinopsi
A partir de l’al·legoria de les cuques de llum de
Pasolini, Georges Didi-Huberman convoca
Federico García Lorca i el mateix Pasolini, entre
altres poetes, per articular una crítica al nostre
present a través de la imatge, la paraula i el ritme.
Didi-Huberman defensa en aquest assaig una
mirada, un pensament i una escolta a «contrapel» i
a «contratemps» com a forma de resistència
davant les violències del poder. Una crida a la
potència política de la fragilitat i l’esquerda com a
espai de dissidència i emancipació en temps de
desesperança.