Sinopsis
Ngugi wa Thiong’o reflexiona sobre l'explotació d'Àfrica per part
d'Occident durant els últims segles. L'autor analitza com la relació
jeràrquica imperialista que es va donar va ser un vincle parasitari,
on uns vivien a costa dels altres empobrint-los. Thiong'o extrapola
aquest model utilitarista al món sencer on continua vigent. Els que
ostenten el poder els interessa la immutabilitat de l'ordre
establert, i per tant ens volen fer creure que vivim en el millor dels
mons possibles perquè no hi hagi variacions. El seu màxim
enemic és la dissidència i veuen la voluntat de canvi com una
cosa a erradicar. Thiong'o va viure en primera persona aquest
tipus de silenciament: va passar un any a la presó després de
publicar una obra contrària a l'ordre establert al seu país. D'això fa
ja quaranta-cinc anys i l'autor reitera que somiar i imaginar altres
mons possibles és el germen del canvi. Deixa clar que hem de
ser inconformistes i fugir dels incessants intents de convèncernos que ens acontentem amb el que hi ha.
«Siguem on siguem, els humans no ens poden conformar amb el
que hi ha. Hem de somiar allò que és possible i no hem de parar
de somiar. Sovint el canvi és el resultat de somiar. Somiem mons
possibles.»